La Plataforma Renovables Sí, però així no ha denunciat aquest divendres 28 de novembre una entrada simultània i massiva de projectes privats de bateries d’emmagatzematge energètic a exposició pública a Mallorca. Segons l’entitat, molts d’aquests projectes no estan connectats a cap parc fotovoltaic, no responen a criteris d’hibridació i no aporten cap funció tècnica clara al sistema elèctric.
El cas més destacat és el d’Andratx, on s’han agrupat fins a 20 projectes. Però també s’hi afegeixen iniciatives a Pollença, Palma, Marratxí, Alcúdia i Santa Maria. En total, set projectes registrats entre novembre i desembre, alguns d’escala considerable, segons la mateixa Plataforma.
Sense connexió a renovables ni justificació tècnica
Diversos projectes només declaren connexió amb subestacions elèctriques, però no especifiquen si emmagatzemen energia renovable ni si tenen cap funció d’estabilització de la xarxa. Aquesta opacitat, segons la Plataforma, fa pensar en operacions especulatives més que no pas en una contribució real a la transició energètica de les Illes.
Aquesta manca de transparència i planificació ja ha estat denunciada en altres ocasions. El cas del projecte de bateries de Pollença, rebutjat per veïns, el GOB i l’ajuntament, és un precedent recent: acumulació d’infraestructures industrials en sòl rústic, impactes ambientals i paisatgístics, i una externalització dels beneficis mentre el territori n’assumeix els costos.
Set projectes a exposició pública sense criteris clars
La Plataforma ha identificat els següents projectes:
- Jilguero ST1 (Pollença) – 10 MW i 40 MWh en sòl rústic.
- Macrina (Palma, Son Morro) – 20 MW i 43,43 MWh en sòl industrial.
- Polígon 4 (Marratxí, Can Rubiol) – 950 kW al carrer Conradors.
- Andratx BESS (Andratx) – 20 projectes agrupats amb 68 contenidors de bateries.
- Agrupació HESTIA 2 i EOS (Alcúdia) – 44.720 kWh en sòl rústic agrícola.
- BESS Son Canals (Palma) – Parc de bateries a Son Falcó.
- Laurea BESS III Energy (Santa Maria) – 7.300 MWh anuals en sòl agrícola.
Aquesta acumulació es produeix, segons la Plataforma, sense cap estratègia pública ni criteris sobre localització, capacitat per zona, riscos ambientals o compatibilitat amb usos agrícoles.
Crida a una moratòria i planificació pública
Davant aquesta situació, la Plataforma Renovables Sí, però així no exigeix al Govern i al Ministeri per a la Transició Ecològica:
- Moratòria immediata per als projectes que no acreditin connexió amb renovables o funcions clares al sistema.
- Planificació energètica i territorial específica per a bateries de gran escala, amb ubicació en sòl industrial.
- Transparència total en la justificació tècnica dels projectes.
- Prioritat per a l’autoconsum i la sobirania energètica, no per a operacions especulatives.
Segons la Plataforma, “la transició energètica és imprescindible, però no pot convertir-se, per manca de planificació, en una nova onada d’impactes sobre el territori ni en un negoci desvinculat del servei públic”.
