Una realitat insostenible marca el ritme urbanístic de l’illa. A Mallorca s’edifiquen cinc grans xalets en sòl rústic cada setmana, segons revela el nou informe de l’entitat ecologista Terraferida. Aquest estudi, titulat “Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024”, posa xifres a la transformació del territori entre l’estiu de 2021 i l’estiu de 2024. Les dades són contundents i mostren com s’han artificialitzat 546 hectàrees de sòl agrari i forestal en només tres anys. Aquesta superfície s’ha perdut per sempre, destinada majoritàriament a usos que res tenen a veure amb l’agricultura.
El ciment s’accelera sense frens
L’anàlisi realitzada per Terraferida es basa en la darrera capa de l’ortofotografia aèria feta pública l’estiu de 2024. Les imatges confirmen que la destrucció del sòl rústic i dels paisatges interiors, lluny d’aturar-se, ha agafat velocitat. Si entre els anys 2015 i 2021 l’illa perdia 140 hectàrees anuals, en el període més recent de 2021 a 2024 el ritme ha pujat fins a les 180 hectàrees per any. Això suposa un increment del 28% en la velocitat de destrucció del territori. El total de superfície desnaturalitzada en els darrers nou anys ascendeix ja a 1.389 hectàrees.
Xalets de luxe i turisme
La causa principal d’aquesta ocupació massiva és l’especulació immobiliària residencial i turística. La major part del sòl artificialitzat, concretament un 57%, s’ha sacrificat per a la construcció i l’ampliació de fins a 846 xalets. Aquesta xifra confirma que a Mallorca s’edifiquen cinc grans xalets en sòl rústic cada setmana. En segon lloc, les instal·lacions fotovoltaiques ocupen un 25% del sòl consumit. A molta més distància apareixen altres usos com magatzems, abocadors, indústries, comerços, pedreres o aparcaments.
Municipis sencers de ciment
La magnitud de la tragèdia territorial es fa evident quan es comparen les superfícies afectades amb l’extensió de municipis reals. Si sumam tota l’àrea artificialitzada en els darrers deu anys, obtenim una xifra de 15,69 quilòmetres quadrats. Aquesta extensió supera la superfície total de termes municipals com Búger, Estellencs, Consell, Deià o Costitx. De fet, l’illa no està lluny d’haver perdut una àrea equivalent a tot el municipi de Lloret, Fornalutx o Mancor de la Vall.
L’autopista i l’aeroport com a motors
L’informe assenyala directament les grans infraestructures com a agents acceleradors d’aquest procés. Els municipis que han patit una colonització més intensa per part dels xalets són precisament aquells afectats per la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos. Aquesta via s’ha revelat com un element clau per a la destrucció del sòl rústic a les comarques del Migjorn i el Llevant. De la mateixa manera, l’ampliació constant de l’aeroport actua com una altra infraestructura determinant en aquest model de creixement.
Un mercat immobiliari voraç
Fora dels espais protegits per la Llei d’Espais Naturals, la resta de fora vila s’ha convertit en un immens solar a l’espera de capital. Terraferida recorda que existeixen 11.200 parcel·les edificables, una xifra que podria disparar-se fins a les 20.000 si es comptabilitzen les agrupacions de parcel·les, una pràctica que ja representa el 42% de les llicències. Els aparadors de les immobiliàries confirmen aquesta tendència, on les parcel·les rústiques que superen per poc la superfície mínima són el producte estrella.
Impacte ambiental i social
La transformació de fora vila en un gran suburbi té conseqüències greus per al conjunt de la població. Aquest procés té un efecte gentrificador evident i ha provocat la desaparició de milers d’explotacions agràries. La dependència del cotxe privat es fa imprescindible, mentre que els nous usos disparen el consum d’aigua. A més, s’asfalten camins rurals, es tanquen vies històriques i s’introdueixen ajardinaments que desnaturalitzen el paisatge i afavoreixen espècies invasores. Tot això contribueix a la inflació de l’habitatge, multiplica l’ús de pesticides i sembra el subsòl d’aigües fecals, allunyant Mallorca de la sobirania alimentària i fent-la més vulnerable al canvi climàtic.
Mesures urgents
Davant aquesta situació crítica, Terraferida exigeix una moratòria immediata de construccions residencials en sòl rústic i la protecció definitiva del camp. L’entitat reclama un nou Pla Territorial Insular que privilegiï els usos agraris, naturals i educatius. També proposen un pla de rehabilitació d’habitatges als centres històrics dels pobles amb criteris socials. Finalment, demanen reforçar la inspecció del lloguer turístic i dotar de més recursos l’Agència de Defensa del Territori per combatre la il·legalitat.
