Joves de Mallorca per la Llengua ha alçat la veu per destapar l’incompliment massiu del pacte pel català en l’àmbit de l’oci nocturn i les festes populars. L’entitat ha carregat amb duresa contra les formacions polítiques que, tot i haver estampat la seva firma en un acord de mínims, han ignorat sistemàticament els compromisos adquirits. La crítica es dirigeix directament cap a partits com el PSOE, Més per Mallorca, el PI i altres agrupacions locals, els quals havien promès l’estiu de 2024 garantir que almenys el 50% de les actuacions a les revetlles fossin en llengua catalana. La realitat, però, ha estat molt diferent, deixant en evidència una manca de voluntat política flagrant.
Un acord en paper mullat per als partits signants
La situació descrita per l’entitat juvenil dibuixa un panorama desolador per a la normalització lingüística en l’espai d’oci. L’acord, que pretenia ser un punt d’inflexió per assegurar la presència del català als escenaris dels pobles governats pels partits signants, ha estat vulnerat en la gran majoria dels casos. Joves de Mallorca per la Llengua ha constatat que cap dels principals partits que es varen comprometre a complir aquestes quotes ha respectat el pacte en els termes establerts.
La denúncia posa de manifest una hipocresia política preocupant: mentre es firmen documents de suport a la llengua davant les càmeres, la gestió real de les regidories de festes opta per marginar la cultura pròpia. L’entitat assenyala directament que hi ha municipis on governen aquestes formacions que no només no han arribat al 50%, sinó que no han contractat ni un sol artista que canti en català durant les revetlles d’aquest estiu. Aquesta deixadesa demostra, segons l’organització, que per a molts consistoris el català continua sent una qüestió secundària, prescindible a l’hora de programar l’oci massiu.
La decepció davant la manca de compromís polític
Des de l’organització no amaguen la seva profunda decepció. Josep Buades, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, ha estat contundent en la seva valoració dels fets, lamentant que molts municipis no hagin fet “cap esforç” per apropar-se a l’objectiu marcat. “Tenim pobles que varen firmar l’acord i a les revetlles d’aquest estiu no han duit cap artista en català”, ha sentenciat Buades, evidenciant la distància abismal entre les promeses electorals i l’acció de govern.
El portaveu ha volgut recordar la importància vital que té l’oci en la socialització dels joves i en la percepció de la llengua com una eina viva i útil. “Els joves d’aquestes illes han de poder gaudir de les revetlles als seus municipis en la llengua pròpia d’aquesta terra. L’oci en català és clau per la normalització lingüística”, ha afirmat, subratllant que excloure el català de la festa és excloure’l de la vida social de la joventut.
Malgrat el panorama general d’incompliment, l’entitat ha volgut reconèixer aquells ajuntaments que sí que han estat a l’alçada de les circumstàncies. Municipis com Manacor, Sa Pobla, Búger o Sant Joan han estat citats com a exemples positius que demostren que complir l’acord és perfectament viable quan hi ha voluntat política real. No obstant això, aquestes excepcions no fan més que ressaltar la inacció de la resta de consistoris que, tenint les mateixes eines, han decidit girar l’esquena a la llengua.
Mesures urgents de cara a l’estiu de 2026
L’organització ha volgut deixar clar que l’incompliment massiu del pacte pel català no quedarà sense resposta. Joves de Mallorca per la Llengua considera que l’acord firmat era un “acord de mínims” i defensa que la normalitat hauria de ser que l’oci en català fos hegemònic a “ca nostra”. Per això, exigeixen als partits un esforç definitiu i real de cara al 2026, instant-los a rectificar la dinàmica d’enguany.
Per tal d’evitar que els ajuntaments tornin a utilitzar l’excusa del desconeixement o la manca d’oferta, l’entitat ha anunciat una ofensiva de col·laboració activa. Posaran en marxa un procés participatiu amb l’objectiu d’elaborar un catàleg exhaustiu d’artistes, grups musicals i PDs que ofereixin repertori en català. Aquest recurs es posarà a disposició dels consistoris perquè no tinguin cap pretext per no programar música en la llengua pròpia. Amb aquesta mesura, l’entitat passa de la denúncia a l’acció directa, fiscalitzant la tasca dels governants i facilitant eines per garantir que el català recuperi l’espai que li correspon a les places de Mallorca.
