El 21 de novembre, la seu de la UGT de Palma va acollir el darrer col·loqui del cicle Més Semicercles de 2025, organitzat per Plataforma per la Llengua. Amb el focus en la relació entre el model econòmic turístic de les Illes Balears i la situació del català, l’acte va comptar amb les intervencions de l’empresari Bartomeu Rosselló i la lingüista Laura Camargo, sota la moderació del periodista Martí Gelabert.
Amb el lema comú de criticar l’impacte del turisme sobre la llengua, la cohesió social i l’ascensor social, Rosselló i Camargo varen coincidir a qualificar el turisme de “sector ionqui” i varen denunciar com la seva estructura precaritzadora no només erosiona l’ús del català, sinó que també provoca la fugida del jovent i afavoreix la desafecció política.
“El turisme no és una fatalitat històrica”
Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis, va recordar que l’aposta pel turisme no és inevitable: es va fer als anys seixanta, tot i que abans les Illes havien tengut una economia autosuficient. Segons l’empresari, les conseqüències del monocultiu turístic són l’expulsió del jovent sobrequalificat i l’empobriment generalitzat. Com a alternativa, va proposar invertir en “l’economia blava” i en sectors productius vinculats a la mar.
Camargo, doctora en Filologia Hispànica i professora de la UIB, va remarcar que els recursos públics que genera el turisme haurien de servir per reduir-ne la dependència. Va posar en dubte l’ús real de l’Impost de Turisme Sostenible i va reclamar valentia política per trencar amb els interessos establerts.
La llengua, víctima col·lateral
El col·loqui també va posar el focus en el canvi de llengua dels catalanoparlants com a factor que debilita la transmissió del català. Camargo va insistir que mantenir el català en les interaccions quotidianes és essencial per garantir la seva vitalitat i per permetre que nous parlants s’hi incorporin. “En una ciutat com Palma és molt útil aprendre català”, va dir, però també va advertir que la predisposició a canviar al castellà ha augmentat amb els anys.
Ambdós ponents varen rebutjar que hi hagi una disjuntiva entre reforçar la lleialtat lingüística i estendre l’ús social del català. “És un fals dilema”, va afirmar Camargo. Rosselló hi va afegir que “tancar-nos en nosaltres mateixos és un suïcidi” i que la revitalització de la llengua només serà possible si es transforma el model econòmic de fons.
Precarietat, desafecció i capital estranger
Tant Camargo com Rosselló varen apuntar que l’arrel del malestar juvenil és la precarietat estructural. El model turístic no només genera feines de baixa qualitat, sinó que també dificulta l’accés a l’habitatge. Camargo va denunciar la gentrificació i va assenyalar el fenomen expat com una amenaça per al futur de l’illa: “Jo faria lleis molt dràstiques per evitar que tota l’illa acabi en mans de capital estranger”.
El col·loqui es va tancar amb una crida conjunta a enfortir l’autoestima lingüística com a element clau per mantenir la transmissió generacional del català i atreure nous parlants. Segons Camargo i Rosselló, el futur de la llengua està íntimament vinculat al model econòmic, i només un canvi estructural podrà garantir-ne la supervivència.
