L’Ajuntament d’Inca ha celebrat ahir horabaixa un acte d’homenatge a Pablo Ferrer Madariaga, militar fidel a la República i executat a Melilla el 3 de desembre de 1936, ara fa exactament 89 anys. L’acte, emmarcat dins el cicle “Inca té Memòria”, ha tingut lloc al Quarter General Luque, on el passat febrer ja s’instal·là una Pedra de la Memòria en el seu record.
L’homenatge ha comptat amb la participació de la seva família, entitats memorialistes, l’Associación por la Memoria Militar Democràtica i representants de la corporació municipal d’Inca. Tot plegat, amb l’objectiu de reconèixer públicament la seva figura i reparar institucionalment la injustícia patida.
Un acte en clau de reparació
Alice Weber, regidora de Memòria Democràtica, ha obert l’acte posant l’accent en el compromís de l’Ajuntament d’Inca amb la veritat, la justícia i la reparació. Ha destacat que recordar figures com la de Pablo Ferrer Madariaga és una responsabilitat col·lectiva per enfortir la memòria democràtica.
Després, la jurista Cata Moragues ha explicat el marc legal de la Llei 20/2022, que reconeix la il·legalitat del consell de guerra que condemnà Ferrer Madariaga. La norma, impulsada pel Govern espanyol, inclou una declaració de reconeixement i reparació personal que ha estat atorgada a la seva família.
Reconeixement militar i testimoni familiar
Durant l’acte, també ha intervingut Manuel Pardo de Donlebúb, president de l’Associación por la Memoria Militar Democràtica. Ha remarcat que Ferrer Madariaga va ser un comandant lleial al govern legítim de la República i que va pagar amb la vida per complir amb el seu deure.
El moment més emotiu ha arribat amb les paraules de Margalida Rosselló, familiar de Pablo Ferrer. Rosselló ha agraït l’esforç de les institucions i col·lectius per restituir la memòria del seu parent i ha volgut destacar el valor del seu compromís amb la democràcia.
Una execució per defensar la legalitat republicana
Pablo Ferrer Madariaga (1896–1936) va ser comandant del Batallón de Cazadores núm. 7 de Ceuta. Detingut a Melilla per la seva lleialtat al govern de la República, fou afusellat el 3 de desembre de 1936. El Govern espanyol ha declarat il·legal i il·legítim el procediment que el condemnà a mort i reconeix la seva figura com a part de la història democràtica.
L’acte ha finalitzat amb una ofrena floral damunt la Pedra de la Memòria i la interpretació d’“El cant dels ocells”.
