L’església del convent de Sant Domingo acull la inauguració de l’exposició fotogràfica “Javier Inés – El jove fotògraf (1956-1991)” el pròxim 8 de febrer a les 12.00 h. Aquesta mostra, presentada pel Museu de Pollença, recupera el llegat d’un artista que va saber captar l’essència de la ciutat comtal en uns anys de transició política i social, posant el focus sobre personatges que la versió oficial de la història sovint intenta invisibilitzar. Javier Inés, nascut a Saragossa, va aterrar a Barcelona l’any 1985 amb la intenció d’ampliar horitzons, una trajectòria que va quedar truncada per la seva prematura mort l’any 1991, poc abans de complir els trenta-cinc anys.
La mirada política sobre els marges de la ciutat
L’obra d’Inés no es limita a l’estètica; és un testimoni cru de la dualitat d’una Barcelona que es preparava per a les Olimpíades mentre deixava enrere els col·lectius més vulnerables. Mentre el discurs institucional de les elits se centrava en l’èxit i la modernitat, el fotògraf va carregar la seva càmera contra la desmemòria, retratant prostitutes, transformistes i transsexuals. Aquests eren, segons el context de l’època, els “personatges incòmodes”, aquells que resultaven invisibles per a la ciutat dels triomfadors que es volia vendre al món. Inés va utilitzar la seva tècnica per fer aparèixer el que ell anomenava “un misteri, un poc de màgia”, buscant que els rostres reflectissin humor i gràcia malgrat el destí imposat.
Del món de l’espectacle a la nit underground
La trajectòria de l’artista va començar amb una senzilla Werlisa Color i una primera exposició a Saragossa als 25 anys. Va ser el retrat de la vedet més famosa de la seva ciutat natal el que li va permetre instrumentalitzar el seu talent per entrar al món de l’espectacle. En arribar a Barcelona, atret per la vida nocturna, va haver de combinar la seva professió amb la de cambrer en locals de moda per poder finançar el seu equip fotogràfic. Aquesta posició privilegiada a la nit barcelonina li va permetre captar tant els “triomfadors” de les finances i la moda com el món underground de les zones prohibides, explorant els límits d’una societat en plena efervescència.
Memòria contra l’estigmatització i el silenci
L’arxiu de Javier Inés és un reflex fidel de la vida al límit. Les seves imatges, caracteritzades per una il·luminació plana o suaus contrallums, abasten des del seu servei militar a Melilla fins als estius a Eivissa i Sitges. Tanmateix, la seva carrera es va veure colpejada a finals dels vuitanta quan va contreure el VIH, una malaltia que en aquell moment patia una ferotge estigmatització social i era una desconeguda per a la ciència. Aquesta exposició al Museu de Pollença no només reivindica la seva figura artística, sinó que arremet contra l’oblit d’una generació d’artistes que van viure i crear en la perifèria del sistema.
Impacte visual i difusió alternativa
A més de les exposicions en locals alternatius, Inés va ser pioner a utilitzar les postals com una via de difusió popular de la fotografia durant els anys noranta. L’exposició permet recórrer els seus àmbits temàtics: Saragossa, el ballet, la faràndula i, sobretot, els anònims de la nit barcelonina. A través d’aquests retrats, es restitueix la imatge d’una ciutat “frontissa” prèvia als grans esdeveniments internacionals, documentant les actituds dels qui realment la feien diferent.
