L’organització sindical CCOO Illes Balears ha presentat l’Informe Dona 2026, una radiografia que despulla la desigualtat estructural que encara asfixia les treballadores de l’arxipèlag. El document, que recull dades del 2025 i dels darrers anys, arremet contra la persistència de la bretxa salarial i la precarietat que s’acarnissa amb el col·lectiu femení, especialment en les etapes de criança i cura de persones dependents. Amb una taxa d’ocupació femenina situada en el 54,29%, la bretxa de gènere en el mercat laboral es manté en un 8,27, evidenciant que el camí cap a la igualtat real continua ple d’obstacles institucionals i empresarials.
La sagnia salarial i el mur dels complements
L’informe detalla una realitat retributiva dura: a les Balears, 4 de cada 10 dones van cobrar menys de 1.582,2 euros al mes, una xifra que en el cas dels homes es redueix a un de cada cinc. Tot i que el salari mitjà femení va pujar l’any 2024 fins als 2.163,2 euros, els homes van assolir els 2.593 euros, eixamplant la distància econòmica. CCOO assenyala directament als complements salarials com un dels focus de discriminació, ja que aquests concentren gairebé el 40% de la diferència a les nòmines, penalitzant sistemàticament les trajectòries laborals de les dones. Aquesta desigualtat s’atribueix a una presència femenina majoritària en jornades parcials, contractes temporals i sectors tradicionalment poc remunerats.
Inactivitat i el pes invisible de les cures
El sindicat carrega contra la “bretxa de cures” com la causa principal que tres de cada quatre dones amb ocupació parcial hagin d’acceptar aquesta jornada de forma involuntària. Les dades d’inactivitat són demolidores: de les 383.000 persones inactives a Balears el 2025, el 56,42% són dones. Del total de la població inactiva, un 15,50% de les dones es dediquen exclusivament a les tasques de la llar, enfront d’un irrisori 3,89% en el cas dels homes. Aquesta realitat es reflecteix també en la taxa d’activitat, on la bretxa es dispara fins al seu nivell més alt (10,41) precisament en la franja d’edat de 35 a 44 anys, coïncidint amb l’etapa de la criança.
Precarietat contractual: temporals i parcials
L’estabilitat laboral continua sent un privilegi masculí a les Illes. Segons l’informe, del total de contractes temporals parcials signats a la comunitat, el 62,8% corresponen a dones. En la contractació indefinida, mentre que 73 de cada 100 contractes signats per homes són indefinits, en el cas de les dones la xifra baixa fins als 65. Fins i tot quan es tracta de contractes fixos-discontinus, les dones en surten pitjor parades: representen el 59,5% de la seva contractació indefinida, davant el 53% dels homes. Aquesta “doble precarietat” (temporalitat i parcialitat) defineix un mercat laboral que instrumentalitza el temps de les dones en benefici de la flexibilitat empresarial.
El càstig final: pensions de misèria
La discriminació patida durant la vida laboral es tradueix en una vellesa precària. L’informe de CCOO denuncia que la pensió mitja de jubilació de les dones a Balears és d’1.156 euros mensuals, mentre que la dels homes puja fins als 1.584 euros. Aquesta bretxa de 428 euros mensuals en valor absolut s’ha incrementat lleugerament respecte a l’any anterior. La situació es repeteix en les pensions d’incapacitat permanent, on la prestació femenina representa només el 91,33% de la masculina. L’únic àmbit on les dones perceben una quantia superior és en la viduïtat, amb una diferència de 225 euros a favor seu, tot i que el sindicat recorda que aquestes pensions són, en ambdós casos, inferiors al Salari Mínim Interprofessional.
L’ofensiva sindical i els plans d’igualtat
Davant aquest escenari, CCOO IB reivindica el poder de l’organització i la negociació col·lectiva com a eines transformadores. Durant els anys 2024 i 2025, el sindicat ha participat en la negociació i seguiment de 239 plans d’igualtat. Les auditories retributives i els diagnòstics previs han mostrat mancances greus en les empreses, des de la segregació horitzontal fins a la manca de protocols efectius contra l’assetjament sexual o per raó de gènere. El sindicat exigeix una política integral de cures i el reforç de la inspecció laboral per garantir el compliment d’una legislació que moltes vegades es queda en paper mullat.
