Les dades macroeconòmiques d’aquest inici d’any a les Illes Balears marquen una tendència positiva en el registre de desocupats, però la realitat social que s’amaga darrere les xifres és tossuda: La precarietat persisteix malgrat les bones dades d’atur. Amb 28.045 persones aturades, un 5,13% menys que l’any anterior, la regió es posiciona com l’única de tot l’Estat, juntament amb Ceuta, on l’atur davalla respecte al desembre. No obstant això, els sindicats UGT i CCOO han llançat una advertència contundent contra el triomfalisme de la dreta i la patronal, denunciant que el model econòmic actual continua asfixiant la classe treballadora mentre el benefici empresarial es manté intacte.
L’estacionalitat com a eina de vulnerabilitat de la classe obrera
Mentre el Govern i les forces conservadores que sustenten el model turístic extractiu s’aferren a l’augment del 2,26% de cotitzants a la Seguretat Social —arribant als 491.750 afiliats—, la realitat a peu de carrer és una altra. Des de CCOO han carregat contra l’estacionalitat acusada que pateix l’arxipèlag, recordant que des del mes de juliol de 2025 s’han perdut 178.810 afiliacions. Aquesta volatilitat és la que permet a l’empresariat maximitzar beneficis en temporada alta mentre “deixa a les persones treballadores en la subsistència durant una part important de l’any”.
La crítica dels sindicats és ferotge davant la inacció dels sectors empresarials, als quals acusen de no tenir voluntat de transformació cap a un sistema sostenible. Segons CCOO, el model només beneficia una part, mentre que els treballadors i treballadores han de sobreviure amb rendes baixes, subsidis i prestacions durant els mesos d’hivern, tot i que la precarietat persisteix malgrat les bones dades d’atur que es publiquen periòdicament.
UGT exigeix un repartiment de la riquesa davant la carestia de la vida
Per la seva banda, el secretari general d’UGT, Pedro Homar, ha estat clar en assenyalar que, tot i el “dinamisme” econòmic fruit de les reformes laborals pactades, les dades són “insuficients” per garantir el benestar de les famílies. Homar ha arremès contra la bretxa entre el creixement macroeconòmic i la realitat domèstica, insistint que cal millorar urgentment el repartiment de la riquesa.
Entre les demandes històriques que la dreta política i econòmica es nega a entomar, UGT ha posat sobre la mesa la reducció de la jornada laboral a estàndards europeus i una pujada de salaris que permeti afrontar el cost de la vida a les Illes. El sindicat ha estat especialment dur amb la situació de les persones migrants, denunciant que el sistema les utilitza per contribuir a l’economia mentre se les manté en una situació de “vulnerabilitat absoluta” i sense drets. “Estan contribuint sense contribuir”, ha etzibat Homar en una crítica directa a la hipocresia d’un mercat que explota la mà d’obra però li nega la dignitat.
Un mercat laboral estable però insuficient per a les famílies
Tot i que el 65,90% dels 20.013 contractes signats al gener són indefinits —gràcies a la Reforma Laboral que la dreta va intentar tombar—, l’estabilitat contractual no s’ha traduït en una millora real del nivell de vida. La desacceleració de l’afiliació mensual, que ha caigut un 1,71%, reflecteix la paràlisi d’un model que només pensa en clau turística.
CCOO ha instat els empresaris a invertir en la transformació dels seus negocis per fer-los sostenibles tot l’any, recordant-los que “sense persones treballadores no hi ha negoci”. La batalla política a les Illes se centra ara a forçar un canvi de rumb que abandoni la dependència exclusiva de la temporada alta i posi el focus en la qualitat de l’ocupació. Perquè, tal com recorden les centrals sindicals, la precarietat persisteix malgrat les bones dades d’atur i la propaganda oficialista no pot tapar les dificultats per arribar a final de mes.
