L’aeroport amenaça l’habitatge: el pla DORA III és una bomba

L'aeroport amenaça l'habitatge: el pla DORA III és una bomba

La Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport ha comparegut aquesta setmana en roda de premsa per transmetre una greu preocupació social davant les polítiques aeroportuàries que impulsa AENA amb el beneplàcit del Govern central i autonòmic. En el marc dels housing action days (23-29 de març), un moviment de mobilització a nombroses ciutats europees contra la crisi de l’habitatge, el col·lectiu ha assenyalat directament el nou Pla DORA III (2027-2031) com una amenaça que accentuarà l’emergència habitacional a les Illes Balears.

El Pla DORA III: inversions milionàries per créixer sense fre

La Plataforma qualifica de “bomba” el nou pla aeroportuari que succeirà les obres del DORA II (2019-2025), les quals ja varen augmentar el nombre de fingers i l’amplada de les terminals a Palma. Les xifres presentades per a la nova etapa són contundents: d’una inversió estatal de 13.000 milions d’euros, 600 milions es destinaran exclusivament a l’aeroport de Palma, cosa que representa un increment del 41,5% respecte al pla anterior.

Aquesta estratègia d’expansió no es limita a Mallorca. El DORA III preveu triplicar la despesa a l’aeroport d’Eivissa, amb 229,7 milions d’euros per ampliar la superfície en un 29%. Pel que fa a Menorca, la inversió es quadruplica fins als 170,7 milions d’euros per créixer un 25% en superfície. En total, la previsió d’inversió per a l’arxipèlag supera els 1.000 milions d’euros amb l’objectiu principal d’incrementar l’activitat aeroportuària.

Més passatgers, menys cases per als residents

L’augment de la infraestructura té una conseqüència directa: l’increment de passatgers. Si amb el DORA II Son Sant Joan va passar de 29,7 a 33,8 milions de viatgers, la nova previsió per al 2031 se situa en els 36 milions de passatgers. Des de la Plataforma s’alerta que aquest increment del turisme i l’obertura de noves rutes aèries agreujaran de forma crítica la disponibilitat d’habitatge.

El col·lectiu vincula directament l’arribada massiva de visitants amb el creixement de la compra de propietats per part de capital estranger i l’expansió de les immobiliàries enfocades a segones residències i lloguers vacacionals. Segons les dades aportades, empreses com Engels & Völkers, present des de fa 35 anys a les Illes, i altres com First Mallorca o The Agency, s’aprofiten d’aquest flux constant per fomentar un mercat que expulsa els residents.

Negativa a la cogestió i propostes de decreixement

L’entitat ha denunciat la negativa fèrea d’AENA i dels governs competents a la cogestió de l’aeroport i a la fixació d’un sostre de vols. Critiquen que, des de l’Estat central, es fomenti una política de tarifes de baix cost per atreure aerolínies, una línia d’acció que consideren contrària a qualsevol política ambiental o de sostenibilitat.

Davant d’aquest escenari, la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport manté la seva oposició i proposa mesures dràstiques per evitar l’agreujament de les crisis socials: limitar i decreixer el número de vols i passatgers, no obrir cap nova ruta aèria i eliminar els vols nocturns.