Balears s’enfronta a una realitat que fa mal, però que no sorprèn a ningú que trepitgi el carrer: les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2025 confirmen que el nostre mercat laboral continua sent una muntanya russa que expulsa milers de persones del sistema quan els turistes marxen. Amb un total de 614.600 persones ocupades i 52.000 aturades, les Illes han registrat el major augment de l’atur i el descens més acusat de l’ocupació respecte al trimestre anterior de tot l’Estat. Una xifra que despulla les vergonyes d’un model productiu que la dreta s’entesta a protegir mentre la precarietat es cronifica a les nostres llars.
Una fàbrica d’estacionalitat que no s’atura
La lectura de les dades és demolidora i posa de manifest la fragilitat de la nostra economia. Tot i que els titulars triomfalistes puguin parlar d’una consolidació de la temporada turística perquè hi ha més ocupació que l’any passat, la realitat sota la catifa és que l’arxipèlag continua lligat de mans i peus a la “desavantatge” estructural de l’estacionalitat. UGT ha estat contundent en afirmar que el gran repte de Balears no és tenir rècords de visitants, sinó aconseguir que hi hagi feina digna durant tots els mesos de l’any.
Resulta insultant veure com, mentre les patronals celebren els seus marges de benefici, la classe treballadora pateix una caiguda de l’ocupació dramàtica tan bon punt s’acaba l’estiu. El secretari general d’UGT, Pedro Homar, ha assenyalat directament que les xifres, lluny de ser un èxit, consoliden un model que ens condemna a viure a mig gas. No podem normalitzar que la nostra estabilitat depengui exclusivament del calendari turístic.
El Govern ha de moure fitxa: habitatge i serveis públics
Davant d’aquest escenari, els sindicats no es queden de braços plegats i llancen una advertència clara al Govern balear. S’ha acabat el temps de les excuses. UGT exigeix a l’Executiu que aprofiti l’oportunitat històrica de la negociació del nou sistema de finançament per fer un gir de 180 graus al model productiu de l’arxipèlag. No n’hi ha prou amb gestionar la misèria; calen recursos per transformar l’economia.
Pedro Homar ha estat taxatiu: si realment volem millorar el benestar social, calen polítiques valentes enfocades a un objectiu clar, l’ocupació lineal durant tot l’any. I això no es fa sol. Això requereix blindar i millorar els serveis públics, posant un èmfasi especial en una de les ferides més sagnants de la nostra societat: l’habitatge. És inadmissible que, en una terra de suposada riquesa, accedir a un sostre sigui una utopia per a la majoria de joves i famílies treballadores.
La trampa del “treballador pobre” i els beneficis empresarials
L’anàlisi sindical va més enllà de les xifres fredes i posa el dit a la nafra de la desigualtat. Com bé apunten des de CCOO en la seva valoració de les dades, vivim una paradoxa cruel: l’augment de turistes i els rècords de guanys empresarials no s’estan traduint en progrés per a la gent. Al contrari. El model de turisme de masses està generant una proliferació alarmant de la figura de la “persona treballadora pobra”. Tenir feina a Mallorca ja no garanteix sortir de la pobresa, mentre els preus i el cost de la vida continuen la seva escalada asfixiant.
Aquesta economia basada en mà d’obra intensiva i de baixa qualificació actua com un fre absolut per al progrés social. Les empreses, moltes vegades còmplices d’aquesta situació, han de deixar de posar traves a la formació dels treballadors. La suposada “manca de mà d’obra” de la qual tant es queixen alguns sectors no és més que la conseqüència directa de no reconèixer ni recompensar el talent ni la qualificació.
Prou de parxes, volem futur
La conclusió és clara: només s’acabarà amb l’estacionalitat si s’inverteix de veritat en canvis estructurals. La ciutadania de Balears, especialment el jovent, no pot continuar sent la moneda de canvi d’un mercat laboral que ens utilitza i ens llença segons la temporada. Cal una estratègia integral que aposti pel valor afegit i no per l’explotació dels recursos i les persones.
El Govern té ara la responsabilitat d’escoltar el clam del carrer i dels representants dels treballadors. Aprofitar la negociació del finançament no és una opció, és una obligació moral per augmentar els recursos disponibles i posar-los al servei de la majoria social, no d’una minoria privilegiada. Volem feina tot l’any, volem habitatge digne i volem un futur que no depengui de si fa sol o plou.
