Mentre alguns intenten vendre una imatge d’èxit econòmic, les dades de l’Informe AROPE 2025, presentat per l’EAPN, destapen una realitat molt més amarga per a la classe treballadora de les Illes Balears. Tot i que la taxa general de pobresa s’ha reduït, les xifres bramen una veritat incòmoda que la dreta preferiria ignorar: l’habitatge s’ha convertit en una màquina de generar exclusió social i les dones estan pagant els plats trencats d’aquesta crisi. Les dades són demolidores i desemmascaren la fragilitat d’un sistema que deixa enrere els més vulnerables.
L’habitatge: la soga al coll de les famílies treballadores
L’accés a un sostre digne s’ha convertit en un luxe inassolible per a molts, consolidant-se com un factor determinant de pobresa i desigualtat a l’arxipèlag. La situació és crítica: el preu del lloguer ha patit una pujada salvatge del 77,6% des del 2014, la xifra més alta de tot l’Estat, superant fins i tot Canàries i Catalunya. Aquesta escalada de preus, fruit d’un mercat desbocat, està escanyant les economies domèstiques.
La realitat del carrer és que viure de lloguer a preu de mercat dispara el risc de pobresa fins al 26,6%, una xifra inacceptablement alta. A més, les ajudes públiques a l’habitatge són ridícules i insuficients, arribant només a un minúscul 1,9% de la població, deixant la immensa majoria de la gent a la intempèrie davant l’especulació. No sorprèn, doncs, que el 15,3% de la població balear pateixi retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge, una dada que supera la mitjana estatal i evidencia l’angoixa que es viu a moltes llars.
Atac frontal a les dones: la bretxa de gènere s’eixampla
Si hi ha un col·lectiu que està patint amb duresa aquesta realitat, són les dones. Mentre les dades de Carència Material i Social Severa (CMSS) mostren una millora general, l’anàlisi de gènere destapa una veritat vergonyosa: la situació de les dones ha empitjorat. La taxa de privació severa femenina ha augmentat mig punt, situant-se en el 5,2%, mentre que la masculina s’ha desplomat 4,1 punts fins al 3,4%.
Aquesta disparitat ha provocat que la bretxa de gènere en la privació material s’eixampli fins als 1,8 punts, una diferència que desemmascara la feminització de la precarietat a les Illes. És inadmissible que, en ple 2025, unes 32.000 dones a Balears es trobin en aquesta situació d’extrema vulnerabilitat, sense poder fer front a necessitats bàsiques, mentre els discursos oficials miren cap a una altra banda.
Pensionistes i joves, abandonats a la seva sort
La precarietat no entén d’edats, però s’acarnissa amb els més febles. El 38,5% de les pensions a les Illes Balears es troben per sota del llindar de la pobresa, condemnant els nostres majors a una vellesa d’estretors i dificultats. Tot i la suposada millora de les xifres macroeconòmiques, un escandalós 40,6% de la població admet tenir dificultats per arribar a final de mes.
Fins i tot amb una taxa AROPE del 16,2%, que alguns celebren com la segona més baixa de l’Estat, la realitat és que gairebé 200.000 persones a les nostres illes continuen en risc de pobresa o exclusió social. La millora estadística no pot amagar el drama humà d’una societat on tenir una feina o una pensió no garanteix una vida digna, i on l’especulació immobiliària i la desigualtat de gènere continuen marcant el dia a dia de la classe treballadora.
