La Plataforma Mallorca per Viure, no per especular, formada per entitats com el GOB, ha alertat que la Llei 4/2025 d’actuacions urgents per a l’obtenció de sòl obre la porta a un creixement demogràfic i territorial sense precedents a Mallorca. L’entitat denuncia que la nova norma no resol la crisi d’habitatge i suposa un risc ambiental i social per a l’illa.
Segons un estudi elaborat per un equip d’experts liderat pel geògraf Gabriel Garcies, i impulsat per la plataforma, la llei permetria fins a 252.810 noves places residencials només en sòl rústic classificat com a Àrees de Transició (AT), ubicades en Palma, Llucmajor, Marratxí, Inca, Manacor, Calvià i Alcúdia.
Creixement sobre sòls agraris i forestals
L’estudi, que duu per nom Mapa de l’Especulació, quantifica per primera vegada l’impacte territorial d’aquesta norma. En total, 1.246 hectàrees de sòl rústic podrien passar a ser edificables. A Palma, el creixement potencial afecta 634 hectàrees, amb una previsió de 142.650 noves places residencials, cosa que podria suposar un increment del 33% de la població del municipi respecte al cens actual.
Els altres municipis afectats també presenten increments destacables:
- Marratxí: 27.180 noves places sobre 151 hectàrees.
- Manacor: 24.480 places sobre 136 hectàrees.
- Calvià: 21.240 places sobre 118 hectàrees.
Aquest creixement s’afegiria al que ja permeten altres sòls urbans i urbanitzables que la llei contempla, però que encara no han estat quantificats.
Habitatge a preus fora de l’abast
Des de la plataforma es recorda que la llei no estableix la construcció d’habitatge de protecció oficial (VPO). En canvi, permet que el 50% de les promocions siguin a preu lliure i l’altre 50% a preu reduït, el qual, segons l’entitat, pot suposar preus de sortida de 300.000 euros per pisos d’uns 80 m².
Aquestes condicions deixen fora del mercat les persones amb menys poder adquisitiu, especialment joves i treballadors locals. Segons la plataforma, “els problemes d’accés a l’habitatge no es resoldran i s’estimula l’arribada de nous residents amb major capacitat econòmica”.
Crisi hídrica i manca de planificació
Una altra preocupació destacada és la pressió sobre els recursos hídrics. El GOB ja va advertir el mes d’abril que l’informe de Recursos Hídrics de 2023 detectava problemes greus de disponibilitat d’aigua a Palma. La construcció prevista per la nova llei suposaria, segons les entitats ecologistes, una sobreexplotació dels aqüífers, alguns dels quals ja superen els límits legals d’extracció.
El creixement projectat no ha estat acompanyat de cap estudi d’impacte demogràfic, ambiental ni territorial per part del Govern. La llei, aprovada al Parlament amb l’argument d’augmentar l’oferta d’habitatge, no detalla ni quantes hectàrees seran afectades, ni quants habitatges es podran construir, ni quins nuclis urbans seran els més afectats.
Petició de rectificació
La Plataforma Mallorca per Viure considera que la Llei 4/2025 “transforma les Àrees de Transició en zones urbanitzables amb alta densitat de població” —fins a 225 habitants per hectàrea a Palma i 180 a la resta de municipis afectats— i en fa responsable al Govern d’un model urbanístic orientat a l’especulació i no a la garantia del dret a l’habitatge.
Des del moviment s’exigeix una rectificació immediata i l’aturada del desplegament de la norma mentre no es faci una avaluació rigorosa de les seves conseqüències.
