L’Ajuntament de Manacor ha protagonitzat aquesta setmana un desplegament intensiu d’accions polítiques destinades a millorar la vida de la ciutadania i a redefinir el model de municipi. En qüestió de 48 hores, el consistori ha actuat en tres eixos vertebradors: la dignificació de les infraestructures educatives, la reforma estructural del departament d’Urbanisme per acabar amb la burocràcia i la presentació a FITUR 2026 d’un model turístic que prioritza la cultura i la identitat local per damunt de la massificació. Tècnics municipals i regidores han estat a peu de carrer i a Madrid per coordinar aquestes actuacions.
Carme Gomila a peu d’aula: prioritat a la calefacció i el manteniment
La delegada d’Educació, Carme Gomila, ha liderat aquest dijous una sèrie de visites tècniques a les escoles públiques del municipi. L’objectiu ha estat clar: trepitjar el terreny i verificar in situ l’estat real de les instal·lacions, lluny dels despatxos. Acompanyada per tècnics de l’Ajuntament de Manacor i de la Conselleria d’Educació, la comitiva ha inspeccionat el CEIP Jaume Vidal, el CEIP Molí d’en Xema i el CEIPIEEM Simó Ballester.
La revisió s’ha centrat en aspectes bàsics per al benestar de l’alumnat, com el condicionament de la calefacció, vital en aquests mesos d’hivern, així com el funcionament general i el manteniment dels centres. Aquesta presa de contacte ha servit per establir un diàleg directe amb els equips directius, que han traslladat les seves preocupacions sense filtres. Gomila ha defensat la necessitat d’una comunicació fluida per donar resposta a les necessitats detectades i garantir unes infraestructures dignes per a la comunitat educativa.
Urbanisme posa fi al caos burocràtic i recupera l’atenció directa
En l’àmbit de la gestió territorial, l’Ajuntament de Manacor ha fet una passa endavant per desbloquejar el departament d’Urbanisme. La delegada Núria Hinojosa ha presentat el nou gerent, Pedro Puche, davant una audiència formada per arquitectes, aparelladors, enginyers i promotors. El missatge ha estat contundent: s’ha d’agilitzar la tramitació de llicències i posar ordre en els expedients.
Per aconseguir-ho, s’han definit criteris d’interpretació clars i homogenis sobre la normativa vigent, amb la intenció d’evitar interpretacions subjectives que sovint paralitzen els projectes. S’han tractat aspectes concrets com els colors i materials de les façanes, les proporcions de les finestres, els xamfrans o els requisits d’aparcament. Aquests criteris, que seran públics a la web municipal per garantir la transparència, busquen reduir les deficiències en els projectes presentats.
A més, s’ha anunciat una mesura llargament reivindicada pels professionals i la ciutadania: la recuperació de les consultes tècniques amb cita prèvia a partir del mes de febrer. També s’incorporen dos nous tècnics per gestionar les llicències d’obres menors (cobertes, reformes interiors), fet que permetrà descongestionar el sistema i millorar l’eficiència del servei públic sense modificar la normativa actual.
Porto Cristo a FITUR: cultura i identitat davant la marca blanca turística
Mentre es gestionava el dia a dia al municipi, l’Ajuntament de Manacor ha portat la veu de Porto Cristo a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) 2026, a Madrid. Lluny de les propostes de sol i platja convencionals, la delegació manacorina ha presentat el projecte “Porto Cristo, la mar, la nostra cultura”.
L’acte, celebrat a l’estand de les Illes Balears, ha comptat amb la presència de la delegada de Porto Cristo, Antònia Llodrà, i la delegada de Turisme, Júlia Acosta. La proposta, dissenyada per l’equip redactor amb la historiadora Lourdes Melis al capdavant, reivindica la identitat marítima i patrimonial del nucli. A través de l’audiovisual La mar, la nostra cultura, s’ha mostrat un model que busca estructurar l’oferta a partir de la història local: la mar arqueològica, pesquera, bèl·lica i turística.
Aquest projecte neix d’un procés d’anàlisi i participació ciutadana i té com a finalitat crear rutes culturals i recursos interpretatius que fugin del consum turístic ràpid. Es tracta d’una aposta per un turisme responsable, que respecti el patrimoni i la comunitat local, coordinat des de les àrees de Cultura i Patrimoni per generar benestar social i no només rendiment econòmic.
