L’arxivament de la causa contra l’exconseller de Medi Ambient, Miquel Mir, ha destapat una realitat estructural que colpeja directament la protecció del nostre territori: la insuficiència crònica de recursos humans a la Conselleria. Tot i que el Jutjat d’Instrucció de Palma ha descartat el delicte de prevaricació en la gestió de l’antiga cúpula, la resolució judicial deixa clar que el col·lapse administratiu i la falta de mans són els responsables que centenars d’infraccions hagin quedat sense càstig. El GOB ha aixecat la veu per denunciar que aquesta situació de precarietat no només es manté, sinó que amenaça de convertir la normativa ambiental en “paper banyat”.
L’arxivament del cas Mir destapa el col·lapse estructural
La decisió del Jutjat d’Instrucció de Palma de tancar el cas contra Miquel Mir i els seus antics càrrecs directius no és, ni de bon tros, un certificat de bon funcionament de l’administració. La investigació se centrava en la prescripció de nombroses denúncies aixecades pels Agents de Medi Ambient, especialment les referents a la mort d’aus protegides, com la milana, electrocutades en línies elèctriques.
Segons la jutgessa instructora, no hi ha hagut una voluntat deliberada de no fer feina, sinó una incapacitat física per part del departament. La càrrega de feina desmesurada i, sobretot, la manca de personal suficient per gestionar els expedients són les causes que han portat a la prescripció de les multes. Aquest escenari deixa en evidència que, sense una estructura administrativa forta, la vigilància al camp no serveix de res.
Impunitat per a les elèctriques i els infractors
Aquesta mancança de mitjans es tradueix en una impunitat real per a aquells que incompleixen la llei. Quan una acta d’un Agent de Medi Ambient arriba als despatxos i no hi ha ningú per tramitar-la, el rellotge de la prescripció comença a córrer. El GOB ha estat contundent en assenyalar que el problema és estructural: si els equips tècnics no tenen prou efectius, les hores de vigilància i inspecció sobre el territori acaben a la paperera.
La situació és especialment greu en el cas de les aus electrocutades. Les denúncies contra les línies elèctriques que no compleixen la normativa de seguretat s’acumulen mentre els procediments sancionadors moren dins els calaixos. Aquesta inoperància administrativa és la que realment permet que les agressions al medi ambient surtin de franc.
El GOB carrega contra la continuïtat de la precarietat
L’organització ecologista ha posat l’accent en el fet que aquesta situació no és aigua passada. Al contrari, el GOB critica que durant l’actual legislatura la manca de personal administratiu i tècnic continua sent el gran llast del sistema sancionador. Segons l’entitat, l’Administració no es pot escudar en la falta de mitjans per permetre que les infraccions prescriguin. És una responsabilitat política directa aconseguir la dotació pressupostària necessària per fer complir la llei.
Des de les files de l’ecologisme social s’exigeix a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural que injecti personal de manera immediata als serveis jurídics i administratius. L’objectiu és clar: que la feina dels agents tingui conseqüències reals i que cap empresa o particular pugui esquivar la seva responsabilitat ambiental per una qüestió de terminis legals.
La protecció del medi ambient en risc
Sense una capacitat sancionadora efectiva, la legislació ambiental perd tota la seva força. El crit d’alerta és unànime: la protecció de la biodiversitat a Mallorca i a la resta de les Illes no pot dependre només de la bona voluntat dels agents sobre el terreny. Cal que l’engranatge administratiu funcioni per evitar que els delictes contra la natura quedin sense resposta.
Mentre el PP i VOX gestionen els pressupostos actuals, la mancança d’efectius continua buidant de contingut les polítiques de conservació. El GOB reclama que totes les actes donin lloc a expedients reals i que es garanteixi la resolució dels casos dins els terminis, evitant així que el sistema torni a fallar a favor dels infractors.
