El 30 de novembre de 2025 es commemora la 22a edició de la jornada internacional “Ciutats per la Vida”, una iniciativa contra la pena de mort impulsada per la Comunitat de Sant’Egidio i Amnistia Internacional. Aquesta jornada se celebra arreu del món des del 2002 i recorda la primera abolició de la pena capital al Gran Ducat de Toscana el 1786. La cita reuneix més de 2.000 ciutats globals amb un objectiu comú: abolir la pena de mort arreu del planeta.
A les Illes Balears, ja són 20 els municipis que han formalitzat la seva adhesió a aquesta campanya. A Mallorca, destaquen localitats com Palma, Manacor, Calvià, Marratxí o Pollença, i enguany s’hi han sumat Binissalem, Consell, Inca i Sencelles. A Menorca, Ciutadella i Maó també han fet pública la seva adhesió.
Un context internacional de retrocés
La jornada “Ciutats per la Vida” arriba aquest 2025 en un context global on l’ús de la pena de mort no només persisteix sinó que ha augmentat. Segons dades d’Amnistia Internacional, només en els primers nou mesos d’aquest any, les execucions registrades han superat les del 2024 en diversos països. A l’Iran, s’han superat les 1.000 execucions, més que les 972 de l’any anterior. A l’Aràbia Saudita, el nombre també ha incrementat i podria batre el rècord anterior de 345 execucions.
Als Estats Units, deu estats han realitzat 34 execucions entre gener i setembre, un 33% més que el 2024. Aquest augment s’ha produït en un context marcat per la inseguretat, la inestabilitat política i econòmica i l’increment de les operacions militars.
Amnistia Internacional denuncia que molts governs utilitzen la pena capital com a eina per reprimir políticament, infondre por entre la població i simular control i seguretat. Aquesta instrumentalització s’emmarca dins un debilitament de l’Estat de dret i de les normes internacionals en matèria de drets humans.
Algunes passes endavant
Tot i aquest escenari de retrocés, també s’han registrat alguns avenços. El Parlament del Vietnam va eliminar la pena de mort per a vuit delictes, inclòs el de tràfic de drogues, una reforma que podria reduir-ne notablement l’aplicació. A Malàisia, on el 2023 es va eliminar la pena de mort obligatòria, s’ha anunciat que la moratòria d’execucions, en vigor des del 2018, es mantindrà.
Actualment, 113 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes, i gairebé tres quartes parts dels Estats del món l’han eliminada legalment o no l’apliquen en la pràctica. Tot i això, el comunicat d’Amnistia Internacional remarca la importància de continuar denunciant el seu ús i defensant els drets humans.
La iniciativa “Ciutats per la Vida”, que compta amb el suport de més de 60 organitzacions i autoritats de tot el món, vol fer visible aquest compromís col·lectiu i mantenir la pressió política i social perquè la pena de mort desaparegui de manera definitiva. Les Balears, amb 20 municipis adherits, formen part activa d’aquesta reivindicació global.
