La formació ecosobiranista MÉS per Mallorca ha passat a l’ofensiva institucional per fer front a la sagnia econòmica que pateixen les classes populars de l’arxipèlag. El portaveu de la formació al Parlament, Lluís Apesteguia, ha registrat avui mateix una iniciativa parlamentària amb un objectiu clar: instar el Govern espanyol a realitzar les modificacions legals necessàries perquè la Comunitat Autònoma pugui establir un Salari Mínim Interprofessional (SMI) propi. Aquesta eina permetria adaptar els ingressos dels treballadors i treballadores al cost real de la vida a les Illes Balears, garantint que la xifra sigui sempre superior a la fixada per l’Estat.
Una realitat de precarietat i salaris baixos
Les dades aportades per la formació dibuixen un escenari d’extrema duresa per a la majoria social de les illes. Mentre el salari mitjà brut anual a les Balears se situa en els 24.313 euros —una xifra que és un 7,8% inferior a la mitjana estatal—, el cost de la vida no deixa de pujar, situant-se entre els més elevats de tot l’Estat espanyol. Aquesta pinça econòmica provoca que l’arxipèlag sigui un dels tres territoris on les famílies han de destinar una proporció més alta dels seus ingressos, concretament un 65%, a cobrir despeses absolutament essencials com són l’habitatge, l’alimentació i el transport.
Treballadors pobres: el fracàs del sistema actual
Lluís Apesteguia ha carregat contra la normalització de la precarietat, subratllant una realitat punyent: “tenir feina ja no és garantia de poder viure amb dignitat”. El portaveu ecosobiranista ha recordat que prop del 40% de les persones que es troben en situació de pobresa a les Illes Balears són, precisament, treballadors i treballadores amb ingressos, un fet que demostra que el marc laboral actual és insuficient per garantir la supervivència bàsica.
Les xifres de l’estudi FOESSA de 2025 reforcen aquesta diagnosi alarmant. Segons el document, un 30% de la població balear ja pateix algun tipus d’exclusió social directament vinculada a la problemàtica de l’habitatge. A més, més del 52% de les llars de les illes destinen més del 30% dels seus ingressos al pagament de la vivenda, superant amb escreix el llindar del que es considera una sostenibilitat financera acceptable.
Sobirania salarial davant l’ofensiva de la dreta
La proposta de MÉS per Mallorca no només busca un pegat, sinó una modificació estructural de l’Estatut dels Treballadors, concretament de l’article 27. La intenció és que el Govern de les Illes Balears tingui la facultat de fixar un salari mínim que atengui les diferents realitats insulars, seguint models que ja s’apliquen amb èxit a països com Alemanya o el Canadà. “Si el cost de viure a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera és superior, el salari mínim també ho ha de ser”, ha defensat Apesteguia amb fermesa.
El portaveu ha instrumentalitzat aquesta proposta com una barrera de contenció davant “el discurs que s’està alimentant des de la dreta d’eliminar drets dels treballadors”. Apesteguia ha alertat sobre models com el de l’Argentina, on es plantegen jornades laborals de 12 hores, l’abaratiment de l’acomiadament o el pagament d’hores extres en espècies. Davant aquest escenari, ha reivindicat la necessitat d’una esquerra que proposi alternatives reals que donin esperança de futur a la gent.
L’habitatge i la supervivència en el punt de mira
La iniciativa parlamentària posa l’accent en el fet que l’SMI ha de ser una eina clau per protegir els col·lectius més vulnerables i, alhora, generar un efecte d’arrossegament que faci pujar la resta de salaris del mercat laboral balear. Per a la formació, és imperatiu que les institucions es posin al servei de la majoria social per evitar que es consolidi un model on treballar no sigui suficient per sortir de la pobresa. La batalla per la sobirania salarial es presenta, així, com un element essencial per garantir condicions de vida dignes a un territori colpejat per l’especulació i el cost de la vida desorbitat.
