Xisco Avellà, un dels fundadors del GOB i activista històric per la defensa del medi ambient, va morir ahir vespre, deixant enrere dècades de lluita ecologista a les Illes Balears. La seva mort suposa una gran pèrdua per a la memòria col·lectiva de l’ecologisme mallorquí.
Amb el carnet número 11, Avellà va formar part dels inicis del GOB el desembre de 1973 i en va ser president entre els anys 1989 i 1996. Va tenir un paper clau com a voluntari i membre de la junta directiva, contribuint a consolidar estructures bàsiques de l’entitat com la biblioteca o la revista l’Ecologista.
Protagonista de les principals campanyes ecologistes
Durant els anys vuitanta i noranta, Xisco Avellà va tenir un paper destacat en algunes de les campanyes més significatives del GOB. Va impulsar la campanya per la defensa de Cabrera, que va culminar amb la declaració del parc nacional, un dels èxits més importants de l’ecologisme a les Illes.
També va participar activament en les mobilitzacions contra la urbanització de zones com Mondragó i ses Covetes, així com en iniciatives com “No més urbanitzacions”, “No més ports esportius” o la protesta contra l’autopista d’Inca. Va defensar la Llei d’espais naturals i va dur al Parlament la ILP contra la incineració de residus, mostrant sempre un compromís actiu amb la preservació del territori.
Impulsor de l’ornitologia i pedagog ecologista
Una altra de les seves contribucions fonamentals va ser en l’àmbit de l’ornitologia. El curs que va organitzar a Sant Francesc va marcar un punt d’inflexió, generant un interès que encara avui es manté viu dins del GOB. Moltes de les persones que hi varen participar van continuar vinculades a l’entitat, reforçant la seva base social i científica.
Com a professor d’institut, Xisco Avellà també va tenir una influència decisiva en la formació d’una nova generació d’ecologistes. Molts el recorden com la persona que els va apropar per primera vegada a la natura i a la necessitat de defensar el territori.
Compromís i lluita fins al final
L’activisme de Xisco Avellà no es va limitar a l’àmbit teòric o institucional. Va ser present a peu de carrer, en assemblees i mobilitzacions, i va mantenir el seu compromís fins al final. El seu llegat forma part inseparable de la història del GOB i de les lluites ecologistes de les darreres dècades a les Illes.
Avui, el GOB recorda la seva figura amb agraïment per tot el que va aportar i pel camí que va obrir. La seva contribució, tant des de la militància com des de l’educació, ha deixat una empremta profunda en el moviment ecologista.
