Només el 14 % del cinema en català arriba a les Illes Balears

Només el 14 % del cinema en català arriba a les Illes Balears

Les dades són demolidores i posen de manifest una realitat de precarietat extrema per a la llengua catalana a les pantalles de les Illes Balears. Segons l’informe elaborat per Plataforma per la Llengua, durant l’any 2025, el 85 % de les pel·lícules estrenades en català només es van poder veure a Catalunya. Aquesta dada deixa les Illes Balears en una situació d’abandonament institucional flagrant, ja que només el 14 % d’aquests títols han arribat a les cartelleres de l’arxipèlag.

L’estudi, basat en dades del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i informació directa de distribuïdores, revela que de les 114 pel·lícules i documentals que es van estrenar en català entre el gener i el desembre de 2025, només 16 van aterrar a les sales de les Illes Balears. Aquesta xifra evidencia la manca de polítiques actives per part dels governs que permeten que el català sigui una llengua de segona a l’oci cultural.

El doblatge és el gran absent de la cartellera balear

L’anàlisi de Plataforma per la Llengua posa el focus en una de les mancances més greus: la pràctica inexistència del doblatge en català fora del territori català. A les Illes Balears, la majoria de les poques estrenes que s’han produït ho han fet en versió original. Concretament, 10 de les 16 pel·lícules que van arribar a les illes eren en versió original, la qual cosa demostra que el doblatge —eina clau per garantir que el cinema arribi a un públic ampli i divers— no s’està distribuint de manera efectiva.

Aquesta situació es tradueix en una concentració geogràfica i de sales asfixiant. Gairebé totes les estrenes s’han reduït a Palma, amb el CineCiutat com a principal i pràcticament únic refugi per al cinema en català, mentre que la presència a la resta de l’illa de Mallorca i a les altres illes és purament testimonial. Mentre el PP i VOX mantenen una postura que evita qualsevol mena de protecció efectiva de la llengua en aquest àmbit, els drets dels consumidors balears queden sotmesos a la voluntat dels exhibidors privats.

Les sales arraconen el català amb horaris marginals

L’informe no només denuncia la falta de títols, sinó també la forma en què es programen. Plataforma per la Llengua carrega contra la pràctica habitual de les sales de cinema que, fins i tot quan tenen còpies en català, decideixen programar-les en horaris de baixa afluència, durant molt pocs dies i en sales que no compten amb la millor qualitat tècnica. Aquesta estratègia d’invisibilització es veu reforçada per una nul·la promoció de les versions en català, cosa que dificulta que el públic creï l’hàbit de consumir cultura en la seva llengua.

A diferència de Catalunya, on existeix una Llei del cinema que estableix quotes (encara que s’incompleixi sistemàticament per falta de sancions), a les Illes Balears l’absència total de regulació específica deixa el català a la intempèrie. L’entitat recorda que només dos títols en tot l’any —Wolfgang i Mar i cel— van aconseguir arribar als quatre territoris de parla catalana, una dada que demostra la desconnexió cultural que fomenten certes polítiques de l’oposició i dels governs de dretes.

Reclamacions per trencar el cercle viciós de la precarietat

Davant d’aquesta situació de marginació, Plataforma per la Llengua reclama a les administracions mesures urgents per revertir el que consideren un cercle viciós. Entre les demandes principals destaca l’exigència d’augmentar les ajudes al doblatge i la subtitulació, però amb una condició indispensable: que aquests ajuts estiguin vinculats a una promoció real i efectiva de les versions en català per part de les distribuïdores.

Així mateix, l’entitat proposa incentivar les sales mitjançant subvencions progressives si mantenen els films en català a la cartellera i la creació d’un “Dia del Cinema en català” amb preus reduïts. L’objectiu és que anar al cinema en la llengua pròpia deixi de ser un acte d’activisme per convertir-se en una opció normalitzada. “El problema no és la manca de públic”, recorden des de l’entitat, posant com a exemple l’èxit de cintes com Alcarràs, Casa en flames, El 47 o Wolfgang.