El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha decidit trencar el silenci i arremetre amb duresa contra l’actual situació de precarietat que ofega l’educació pública. En un comunicat que no deixa canya dreta, l’organització evidencia l’intent d’engany sistemàtic al professorat i denuncia una realitat insostenible: mentre els preus de l’habitatge i la cistella de la compra es disparen a les Illes Balears, els docents continuen acumulant una pèrdua de poder adquisitiu alarmant.
SIAU no s’ha mossegat la llengua a l’hora de destapar les maniobres de la Conselleria d’Educació i de certs “sindicats” que, segons denuncien, es dediquen a vendre “engrunes” com a grans èxits històrics. La realitat que descriuen és molt més crua: pactes opacs, favors per sota de la taula i l’obtenció d’alliberats sindicals extra —molts d’ells no oficials— mentre el col·lectiu docent s’empobreix dia rere dia.
Una pluja de misèria en lloc de millores reals
El sindicat carrega contra la narrativa oficial que pretén que els docents donin les gràcies per unes pujades salarials irrisòries. SIAU alerta que aquests increments no cobreixen ni de lluny la pujada real de l’IPC ni el cost de la vida a l’arxipèlag. L’equació que plantegen és demolidora i exposa la hipocresia de la gestió actual: cobrarem una misèria més, però la capacitat econòmica real és inferior a la de l’any anterior.
L’organització sindical desmunta l’argumentari de l’èxit econòmic amb un exemple que qualsevol alumne entendria, però que l’Administració sembla ignorar deliberadament: si a un treballador li apugen el sou 10 euros però les seves despeses pugen 30, no hi ha millora, hi ha empitjorament. Per a SIAU, celebrar això és un insult a la intel·ligència dels treballadors públics.
La vergonya de la insularitat: ciutadans de segona
Un dels punts on SIAU ha estat més contundent és en la comparativa de la indemnització per residència. Mentre alguns actors socials celebren acords recents, el sindicat qualifica les xifres d'”humiliants”. Les dades posen en evidència el greuge comparatiu que pateixen els docents de les Balears respecte als seus companys d’altres territoris extrapeninsulars.
La diferència és abismal i deixa en evidència la deixadesa política cap a les Illes. Mentre que un docent de Secundària a Ceuta o Melilla percep més de 1.000 euros mensuals només pel complement de residència, a Mallorca, aquest 2026, la xifra serà de poc més de 100 euros. Estem parlant de fer la mateixa feina per una diferència de gairebé 900 euros mensuals en un sol concepte, tot i que el cost de vida a les Balears és superior. SIAU es pregunta com es pot acceptar aquesta diferència insultant sense que els responsables polítics sentin vergonya.
Carrera professional o almoina institucional?
L’atac de SIAU també es dirigeix cap a la mal anomenada “carrera professional”. El sindicat denuncia que està mal dissenyada i dotada d’una manera ridícula. La comparació amb altres administracions és feridora: el que un docent cobra en tot un any per aquest concepte és equivalent al que altres treballadors públics perceben en un sol mes. Per al sindicat, l’únic que té de carrera professional aquest complement és el nom, ja que la quantia econòmica és un menyspreu a la responsabilitat social que implica l’educació pública.
Promeses incomplides i deutes pendents
Més enllà dels nous acords, SIAU recorda que la Conselleria encara no ha pagat el que deu. Els pagaments pendents s’acumulen i es posposen amb calendaritzacions que s’incompleixen sistemàticament sense que ningú n’assumeixi la responsabilitat política. El complement de tutoria n’és l’exemple més sagnant: una pujada promesa i ajornada reiteradament. A més, denuncien que especialistes i experts continuen sense cobrar ni un euro per exercir la tutoria, una mostra més de l’explotació laboral encoberta sota la vocació.
Exigències clares davant la propaganda
Davant d’aquest panorama de precarització estructural i discriminació interna —que també afecta les diferències salarials entre illes i tipologies de nomenament—, SIAU exigeix solucions reals i no propaganda. Reclamen pujades salarials lligades estrictament a l’IPC real, un complement d’insularitat equiparable al de Ceuta i Melilla i el retorn immediat de tots els deutes.
El missatge final és un avís a navegants per a qui governa la Conselleria d’Educació i els seus socis necessaris: el professorat no necessita titulars buits ni medalles de llauna. Necessita respecte, dignitat i salaris justos. Qualsevol altra cosa, segons SIAU, és només un intent de prendre el pèl als treballadors amb la complicitat d’aquells que haurien de defensar-los.
